«Ets addicte a la pantalla?»: una campanya sobre l'ús del mòbil sense assenyalar ningú
Com parlar de l'ús abusiu de pantalles a famílies amb infants de 5 a 12 anys sense convertir-ho en un sermó.
Tothom sap que els nens miren massa la pantalla. El problema és que la majoria de campanyes ho diuen fent sentir culpables els pares.
L'Ajuntament de Manresa volia generar consciència sobre l'ús abusiu de pantalles en infants de 5 a 12 anys. Calia fer-ho sense moralismes, connectant amb pares i mares de manera propera, emocional i útil.
La decisió de fons va ser canviar l'ordre: en comptes d'advertir les famílies, interpel·lar primer els adults. La pregunta del títol no va dirigida al fill.
Una pregunta, i un lloc inesperat per llegir-la.
La campanya es va construir en quatre moviments, pensats perquè el missatge arribés tant al mòbil com al carrer.
La pregunta
«Ets addicte a la pantalla?» interpel·la l'adult abans que el nen. Obre conversa en comptes de tancar-la amb una advertència.
Situacions reconeixibles
Vídeos per a xarxes i social ads amb escenes familiars quotidianes, sense exagerar ni dramatitzar.
Missatges a l'asfalt
Frases pintades al terra del Passeig de Manresa. Qui caminava mirant el mòbil es trobava «Ells t'imiten» i aixecava el cap.
Multicanal, un sol relat
Carrer, xarxes, mitjans i comunicació municipal amb la mateixa idea, perquè cada contacte reforcés els altres.
A vegades només cal mirar cap amunt per començar un canvi. I fer-lo visible.
Quan una campanya pública fa sentir malament el destinatari, l'efecte immediat és la defensa, no el canvi d'hàbit.
La mateixa frase a l'asfalt, llegida mentre mires el mòbil, pesa molt més que en una tanca publicitària.
En l'ús de pantalles a casa, l'exemple va abans que la norma. Interpel·lar els pares fa més recorregut que advertir els fills.
Les escenes quotidianes es comparteixen; les escenes exemplars, no. La identificació és el que fa circular una campanya pública.
Més de 200.000 impressions, i una conversa que va sortir del mòbil.
La campanya va tenir aparició als mitjans locals i regionals, i va obrir converses entre famílies, escoles i ciutadania. Dades facilitades per l'Ajuntament de Manresa.
Això no és un diagnòstic. És un punt de partida per conversar.
Preguntes freqüents sobre campanyes de sensibilització
Com es comença una campanya de sensibilització municipal?
Per la pregunta, no pel cartell. Primer es decideix a qui s'interpel·la i què se li demana; la peça i el canal vénen després.
Quant de temps ha de durar?
Prou perquè la gent la vegi més d'un cop. Aquí es va sostenir en el temps combinant xarxes i accions al carrer.
Com es mesura si ha funcionat?
Amb impressions i abast, sí, però sobretot amb conversa: mitjans, escoles i comentaris de les famílies.
Es pot fer alhora al carrer i a xarxes?
És el que recomanem. L'acció física dona notícia i les xarxes li donen recorregut.
